22a edició del pessebre vivent de Joanetes
Aquest any 2012 el pessebre vivent encara serà més especial. La representació es farà els dies 25, 26, 29 i 30 de desembre a les 7 del vespre.
El motiu de fer quatre dies de representació és que un la recaptació de un dels dies es donarà de manera integra a la organització de Caritas de la Garrotxa.
Unes 320 persones, sovint famílies senceres, dediquen cada any part del seu temps a preservar l’emblemàtica tradició d’escenificar un gran pessebre al bonic nucli de Joanetes durant les festes de Nadal. Tot plegat té encara més mèrit si es té en compte que es tracta d’un poble de 250 habitants al qual s’apropa a col•laborar gent de tota la Vall d’en Bas i, fins i tot, d’altres indrets de la província de Girona.
El que és avui en dia un gran pessebre vivent que rep cada any més de 6.000 visitants en només tres dies de representacions, va començar com una petita escenificació a l’església i a l’hort de la rectoria del poble. Ja fa vint anys que se li va donar un gran impuls i amb la col•laboració de tot el poble es va anar fent cada vegada més gran. Ara, després de cinc anys celebrant-se al prat de la Codina i el seu entorn, el pessebre vivent de Joanetes es trasllada al camí de sota l’església i cap al bosc. Els organitzadors expliquen que és bo anar variant, encara que de fet, les escenes sempre són diferents. Les cases i els decorats s’han de fabricar de nou cada temporada i això fa que els visitants sempre hi puguin veure coses noves.
L’encant principal d’aquest magnífic pessebre és, a banda de l’entorn i de la gran quantitat de gent que hi participa, que permet descobrir com era la vida a Joanetes ara fa setanta anys. No és un ambient medievalesc sinó que s’hi poden veure les famílies del poble vora el foc, fent el sopar, vestits com aleshores i treballant en els oficis de l’època. Així, els visitants fan un recorregut de fins a un quilòmetre que els porta a veure treballar el ferrer, els artesans alimentaris del poble, el cisteller, el fuster, i un munt de personatges més. També s’hi poden veure altres activitats que s’han anat perdent com era el treure l’escorça d’una alzina o fer la matança del porc. A més, s’hi poden veure treballar els pagesos i els ramaders, amb les seves vaques, els xais i les gallines. Els cavalls encara s’hi fan servir per treballar, igual que el típic burro català, dels quals n’hi ha una vintena.
Tot plegat sense oblidar la presència d’un important element simbòlic. L’estrella il•luminada més gran del món, inscrita en el llibre Guiness dels rècords, brillarà com cada any des del cim de la cinglera de Santa Magdalena, des del 24 de desembre i durant totes les festes de Nadal.